Hola, porto ja uns mesos amb l’oposicio d’administratiu a FGC i fins ara anava més o menys be, amb els seus alts i baixos però tirant endavant. El cas és que fa un parell de setmanes noto que em costa una barbaritat posar-me, arribo a casa i trobo qualsevol excusa per no obrir els apunts. Quan finalment m’hi poso, lleig la mateixa frase tres cops i no em queda res.
No sé si és el cansament acumulat o què, però començo a preocupar-me perquè veig que passen els dies i no avanço gaire. Tampoc és que tingui ganes de deixar-ho, però aquesta sensació de bloqueig em té una mica desanimat. Algú ha passat per això? Com ho vau gestionar per tornar a agafar el ritme sense forçar massa?
És totalment normal això que expliques, a mi em va passar tambe cap al tercer o quart mes.. El cos i el cap et demanen una mica de pausa. Jo el que vaig fer va ser baixar el nivell d’exigència uns dies, en comptes de tres hores diàries em posava objectius mes petits, mitja hora de repassar coses que ja sabia, sense pressio. Amb el temps vaig recuperar l’energia.
A mi em passa cada cert temps. Crec que ajuda canviar una mica la rutina, si sempre estudies a casa prova d’anar a una biblioteca o a l’inrevés. O alterna temari amb tests si sempre fas el mateix. Alguna cosa que trenqui la monotonia però sense deixar-ho del tot.
Gràcies per les respostes. Sí, potser és això, que porto massa temps amb la mateixa rutina i al final es fa pesat. Avui he provat de fer només tests de coses que ja tenia treballades i la veritat es que m’ha costat menys posar-me. Suposo que toca ajustar una mica el pla i no ser tan rígid amb els horaris.
Jo tambe he tingut temporades així i el que em funciona és descansar de veritat un o dos dies, sense remordiments. Deixar els apunts i fer altres coses que et carreguin les piles. Després és mes fàcil tornar amb ganes que anar arrossegant-te cada dia sense rendir.
Totalment d’acord amb el descans. I també recordar per què vas començar, a vegades ens centrem tant en el dia a dia que perdem la perspectiva. No cal ser productiu al 100% cada dia, amb mantenir una certa constància ja vas sumant.
Una cosa que a mi em va ajudar: apuntar cada dia què fas, encara que sigui poc. Veure que portes continuïtat, fins i tot en dies fluixos, ajuda a no veure-ho tot negre. I si un dia no fas res, doncs no passa res, l’endemà reprens.
Merci per tots els consells, de debò. Avui he fet una mica menys però sense la sensació de culpa, i curiosament he retingut més info que els ultims dies forçant. Provare de combinar descans real algun cap de setmana amb objectius més assequibles entre setmana, a veure si així recupero el to.